16 d’abr. 2014

Quan convè seguem cadenes.

10/07/2010  Manifestació  multitudinària a Catalunya sota el lema SOM UNA NACIÓ NOSALTRES DECIDIM

                                         FETS:

-Fins el 1714 Catalunya esta vinculada a una unió dinàstica amb la Corona d´Aragó.Malgrat que això fa que estigui implicada amb els fets històrics, de la resta de paisos hispànics del regne aragonès, el caràcter confederal de la seva estructura política, fa que la historia catalana, mostri certes diferencies respecte la resta del territori.
-En el transit d´un sistema feudal a un estat monàrquic, a Catalunya es va anar configurant un sistema polític que tenia com a base el pactisme, és a dir la limitació del poder reial per part de les corts on hi havia representada la noblesa el clergat i la burgesia urbana.
-Amb el matrimoni de Isabel de Castella i Ferran II d´Aragó a 1479 s´uneixen els destins dels dos regnes. Tot i que alguns historiadors espanyolistes volen veure aquí el naixement d´Espanya.Cal tenir present, que la Corona d´Aragó va mantenir totes les seves institucions fins el Decret de Nova Planta, de fet, el primer rei anomenat només de les Espanyes va ser José Bonaparte el 1808. I el primer document que parla només del regne d´Espanya es la Constitució Espanyola de 1978.


Les primeres constitucions catalanes foren promulgades en les Corts de Barcelona de 1283 i les últimes a 1705.



MÉS FETS:

-El 12 d´abril de 1931 El President  electe Francesc Macià, proclama de manera unilateral la República Catalana, a l´espera de que els altres pobles d´Espanya es constitueixin com a Repúbliques per formar la Confederació Ibèrica, cinc dies desprès es veu forçat a acceptar un pacte amb els ministres representants del govern provisional espanyol, la República Catalana es rebateja amb el nom mes ambigu de Generalitat sota la sobirania espanyola.


-El dia 6 d´octubre de 1934 el President de la Generalitat Luís Companys, torna a proclamar l´Estat Català (sense deixar de formar part de la República Espanyola) dins d´un programa insurreccional de bona part de les esquerres espanyoles contra el govern presidit per Lerroux que pretenia anomenar ministres a membres del partit proper al feixisme CEDA. Temien que s´atemptes contra els drets socials i autonòmics. El govern provisional de Companys, va ser avortat pel General Batet per ordres de l´executiu espanyol en els fets del sis d´octubre. El President i els membres del govern van ser detinguts i empresonats.


-La matinada del 15 d´octubre de 1940, desprès d´un consell de guerra sumaríssim, sense garanties i del tot il-legal, va ser afusellat el President de la Generalitat Lluís Companys. Únic President democràtic europeu assassinat. A setembre de 2008, els consols generals d´Alemanya i França, participaren en un acte de desgreuge, celebrat al Palau de la Generalitat, en representació dels seus països, assumint la responsabilitat dels seus governs, en la detenció i deportació de Companys. Cal destacar, que el govern espanyol, desprès de gairebé 40 anys de democràcia, continua rebutjant les reiterades peticions tant de personalitats com d´institucions catalanes perquè s´anul-li el judici. El Congrés dels Diputats, sempre ha votat en contra, el PSOE al-lega que la Llei de Memòria Històrica ja il.legitima el procés, i el PP no considera que els fets ocorreguts fa més de setanta anys, connectin amb les preocupacions dels espanyols del segle XXI.

En aquest enllaç podeu veure un resum dels fets, i l´evidencia de com la legalitat post franquista del Regne d´Espanya, ignora i desprecía la cultura dels drets humans i la memòria democràtica dels pobles.
https://www.youtube.com/watch?v=IwGIztKWpAo

-Aquest fets son indiscutibles, malgrat la tendència d´alguns historiadors espanyols a practicar el revisionisme. No es innocent que basin els seus arguments, amb les tesis franquistes,dedicades a adoctrinar a la població reinventant la seva historia general i especialment la que compren el temps de la Segona República, la guerra civil i la dictadura de Franco, a l´hora que minimitzen la brutal repressió, quan no la neguen o amaguen directament.Aquesta lectura ideològica de la historia, malgrat de la seva falsedat, es difícil de combatre i  dona suport als moviments involucionistes.
 _També hi ha qui parla d´un altre corrent que anomena revisionisme identitàri, (evidentment referint-se a Catalunya) i acusa als nacionalismes perifèrics, de falsificar els fets, per crear adeptes i proporcionar arguments d´afirmació d´identitat que els identifiqui amb uns origens mitificats i els facin sentir històricament reprimits.


La historia de Catalunya es la que es, i aquest només son uns quants exemples, pots pensar que he escollit els que més em convenien per reforçar la meva manera de pensar, es possible, estic en constant procés d´aprenentatge per tal d´arribar a ser una lliure pensadora, provo de trobar per mi mateixa les respostes a les preguntes que s´em plantegen, posar.ho tot en dubte, fins hi tot la pròpia objectivitat.

En quant al procés històric que vivim a Catalunya, si algun cop vaig tenir dubtes, si de tant en tant s´em plantegen de noves, el  suport per l´independència del meu país es manté  i es reafirma a cada passa.











ESPAI CEDIT AL MEU PARE,QUE VOL DIR LA SEVA SOBRE EL PROCES

El meu pare no te ni perfils ni comptes a les xarxes socials, m´ha demanat que  publiqui les seves reflexions  a les meves, i aquí ho teniu....