Quan veig gent així, dic el que no he de dir i faig el que no he de fer. No em sé controlar. És el meu punt feble......Uns caps quadrats sense imaginació. La intolerància, les teories que no saps d´on surten, les paraules buídes, els ideals usurpats, els sistemes anquílosats...això és el que em fà por. Ho odio amb tot el cor. Evidentment, s´ha de saber què està bé i què no ho està. Si ets prou valent per admetre els errors de criterí, sempre els pots esmenar. Pro els caps quadrats i els intolerants que no tenen imaginació són com paràsits que modifiquen l organisme receptor, canvien de forma i no es moren mai. No hi ha res a fer.
HARUKI MURAKAMI. KAFKA A LA PLATJA
.jpg)
Si puges interaccionar amb els professors que he escollit en aquest camí cap l´aprenentatge, trauria més profit, ells m´orientarien a l´hora de formular-me les preguntes adequades per obtenir les respostes idònies que ampliessin la meva visió del mon.
Per exemple, he escollit aquestes paraules d´Oshima (personatge de la novel·la Kafka a la platja) perquè les persones que hi descriu em provoquen sentiments i reaccions similars als seus. Jo també dic el que no he de dir i faig el que no he de fer, i malgrat no quedar mai satisfeta de la meva reacció, malgrat la certesa de que no hi ha res a fer, la meva resposta sempre es la mateixa, sempre es com el primer cop que m´hi trobo perquè no soc capaç de aprendre res de la experiència.
Li preguntaria a Murakami que en pensa, a que atribueix la meva resposta, sempre immediata, sempre emocional,....¿perquè no faig servir l´autocontrol que li doni temps a la meva ment racional de provar una nova reacció?, ¿es la por que em fan? ¿es la indignació? ¿es la impotència ?
¿Es possible que actituds com la meva no facin més que col.laborar en perpetuar la seva intolerància i reafirmar-los en les seves conviccions?.
Francament sense una mica d´ajuda, em resulta molt difícil fer un exercici de tolerància amb intolerants, de flexibilitat amb inflexibles, i el que més em costa de tot es no fer-los responsables de boicotejar la nostre resposta als abusos del poder amb obediència cega i falta de criteri.
Si puges interaccionar amb els professors que he escollit en aquest camí cap l´aprenentatge, trauria més profit, ells m´orientarien a l´hora de formular-me les preguntes adequades per obtenir les respostes idònies que ampliessin la meva visió del mon.
Per exemple, he escollit aquestes paraules d´Oshima (personatge de la novel·la Kafka a la platja) perquè les persones que hi descriu em provoquen sentiments i reaccions similars als seus. Jo també dic el que no he de dir i faig el que no he de fer, i malgrat no quedar mai satisfeta de la meva reacció, malgrat la certesa de que no hi ha res a fer, la meva resposta sempre es la mateixa, sempre es com el primer cop que m´hi trobo perquè no soc capaç de aprendre res de la experiència.
Li preguntaria a Murakami que en pensa, a que atribueix la meva resposta, sempre immediata, sempre emocional,....¿perquè no faig servir l´autocontrol que li doni temps a la meva ment racional de provar una nova reacció?, ¿es la por que em fan? ¿es la indignació? ¿es la impotència ?
¿Es possible que actituds com la meva no facin més que col.laborar en perpetuar la seva intolerància i reafirmar-los en les seves conviccions?.
Francament sense una mica d´ajuda, em resulta molt difícil fer un exercici de tolerància amb intolerants, de flexibilitat amb inflexibles, i el que més em costa de tot es no fer-los responsables de boicotejar la nostre resposta als abusos del poder amb obediència cega i falta de criteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada