Via Catalana

Avui 11 de setembre de 2013, un cop més, els catalans hem fet historia., sense conflictes, sense insults sense provocacions.
Un èxit i un orgull, una jornada que amb la del any 2012 serà recordada com el primer pas cap a la independència, perquè em dit prou, em sortit al carrer , em dit que volem ser lliures, i ja ningú ens podrà detenir.

He llegit algun titular que diu que Mas amenaça al govern Espanyol, "mira que si no negocies amb mi el meu poble te la fotrà" (be les paraules no eren ven be aquestes, però ja sabeu que vull dir). Evidentment era premsa Espanyola, perquè els periodistes, que han fet una carrera i tot, ja sabien que era més adequat dir; Mas adverteix al govern Espanyol, però nooooooooooooo, els catalans indesitjables hem passat de pidolaires, ploramiques,  insolidaris, a milhomes,  amenaçadors, ves per on, quines coses......Tot i que......el senyor President de la Generalitat.......mantenint la línia que sempre a caracteritzat el seu partit, procura no decantar-se per res ni per ningú, i sense embrutar-se les mans, treure benefici del resultat, sigui el que sigui.

Home President, l´any passat ja va tenir una mica de "morru" quan va agafar una foto de la manifestació de la diada, i amb el Photoshop va enganxar la seva imatge pels cartells electorals, com si hages estat el líder el inspirador, i nosaltres li donéssim suport, i no era això President, a vostè el va sorprendre gairebé tant com al govern Espanyol el que va succeir a la diada del 2012, nosaltres fen historia, i vostè sortira a les enciclopedies,  ja diu independència sense posar se vermell ni mossegar-se la llengua. Jo entenc que un polític ha de ser diplomátic, però quan parla de la Via Catalana diu que reclamem una consulta i que reivindiquem el nostre dret a decidir, jo no he sentit ningú cridant; con, consol, con-sol-taaaa, què dèiem: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA, només independència, i de tant en tant aquella cançoneta de; "No volem ser una regió d´Espanya.........

Parlant de  les Espanyes, no se per on començar, un govern corrupte, incompetent i que no fa mes que deixar en ridícul al poble que representa, no te cap autoritat per qüestionar el nostre dret a ser lliures, la via del diàleg que ara reclamen alguns de vostès,

ja no ens serveix de res. Nosaltres ens hem passat masses anys provant-la, mentre vostès es dedicaven a ridiculitzar-nos, boicotearnos, utilitzant nos i traint nos, que ens prenen els diners, s´els reparteixen i aquí no  deixen més que les engrunes, no es mentida ni victimisme, es la puta realitat, i a sobre ens titllen d´avars i insolidaris. El que van fer amb l´Estatut es indigne i indignant, i de mentre, com sempre, els nostres polítics intentant fer-lis entendre allò que mai han volgut escoltar. Les xarxes socials farcides de descerebrats que menyspreen la nostre llengua la nostre gent i la nostre cultura, quan no amenacen directament amb posar-nos al nostre lloc a base de osties.....Apaaa!!! que ja començo a deixar-me portar per la rauxa, haure de posar-hi seny.


Que tal si recordem una miqueta la famosa historia de la reforma del Estatut? El mateix dia que es presenta a tràmit en el Congrés dels Diputats de les Espanyes, el PP  es treu de la manega un recurs de   inconstitucionalitat que el TC no te altre remei que rebutjar, dient que no es pot presentar recurs a una llei no aprovada. Llavors engegen , una campanya publicitària en contra del Estatut que presenten com una reforma encoberta, a la Constitució Espanyola, amb la pretensió de sotmetre´l a referèndum a tot l´Estat, curiosament, una possibilitat,  no contemplada ni en la Constitució ni en l´Estatut vigent.
Campanya relativament senzilla, ja que històricament, no hi ha res que uneixi tant als Espanyols, siguin de dretes o d´esquerres, com fa l´anti catalanisme. La recollida de signatures, va ser un èxit a tot l´estat. Recordeu aquella senyora grasoneta que preguntava amb més orgull que vergonya, donde hay que firmar contra los catalanes???!!!!????
Mentre tant el govern del PSOE , presenta una proposta alternativa, que amb l´excusa de garantir la constitucionalitat del tex, modificant la majoria d´articles. El temps va passant sense acords i el President del Govern Espanyol, Zapatero, amb una absoluta falta de respecte al Govern tripartit de la Generalitat i al seu President, Pasqual Maragall , convoca  a Mas que era el cap de la oposició de la Generalitat a una reunió on arriben a un pacte que deixa al pobre estatut gairebé com estava al 1979 , Finalment el sotmeten a referèndum i es aprovat amb la participació del 49% del cens electoral de Catalunya, xifra significativament baixa. Només entrar en vigor, rep set recursos d´inconstitucionalitat, i durant uns tres anys queda pendent de sentencia.

Una dotzena de diaris catalans publiquen un editorial conjunt titulat; LA DIGNITAT DE CATALUNYA.
Per denunciar que un tribunal amb diversos membres morts o amb el mandat exhaurit, no hauria de dictar sentència sobre una llei refrendada pel poble de Catalunya,
Al 2010 dicten sentencia i declaren inconstitucionals 14 articles.
Més d´un milió i mig de catalans ens manifestem a BCN sota el lema; SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.

Aquest només es un exemple, dels molts que podria fer servir, per posar en evidencia la mena de tracta que hem rebut  Catalunya i els catalans durant els 300 anys que portem formant part d´Espanya.
La nostre relació, diguem que ja va començar amb mal peu, quan Carles VI es preparava per trair Catalunya mentre negociava la pau a Utrecht, les tropes britàniques que liderava, havien ocupat durant la guerra Menorca i Gibraltar, durant les negociacions de pau , la corona de Castella,  va acceptar cedir-les a Carles a l´hora que ell es comprometia a evacuar Catalunya. Traits i sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van triar la

resistència fins la mort.Una guerra desigual que es va prolongar uns 14 mesos, fins que l´onze de setembre de 1714 iniciaren negociacions amb l´exercit Borbònic, FelipV només volia la rendició incondicional, cosa que les autoritats catalanes es negaven a acceptar. El Mariscal Duc de Bermick, avalà un document en el que es comprometia a respectar la vida i les llibertats dels habitants. Només així el 13 de setembre de 1714 i rebutjant frontalment una rendició incondicional les autoritats catalanes accepten que les tropes borbòniques entrin a Barcelona........I sabeu que?..........malgrat que la ciutat no va ser saquejada, els acords de respectar la vida i les llibertats dels defensors de Barcelona no foren respectats, es posa fi a la independència política de la Corona d´Aragó i es prohibeix l´ús del català. Diuen que sempre estem fent-nos les víctimes, i que ja es hora que oblidem aquesta historia, (quina mania te el PP amb la punyetera historia, per l´amor de Deu!). Sembla que també es convenient que oblidem els fets més miserables i els més dolorosos dels que son responsables...............................
L´únic president europeu elegit democràticament que fou assassinat pel feixisme es deia Lluís Companys i era el President de la Generalitat de Catalunya. I encara estem esperant que algun demòcrata de tota la vida de les Espanyes, demani perdó i condemni els fets.

Hi ha victòries que malgrat guanyar-les  ens fan perdedors.
Els Catalans varem perdre la llibertat, l´autogovern i es va prohibir que parlèssim en la nostre llengua, alguns els fa gràcia que celebrem la diada de Catalunya l´onze de setembre, diuen que commemorem una derrota. Però nosaltres sabem que no es això, recordem la lluita i la resistència dels nostres avantpassats, davant un exercit que els superava en tots els sentits.Les Tropes Borbòniques tenien el triomf  assegurat abans de començar, pro els hi va costar molt car. Una victorià sense gloria i uns vençuts heroics. Si la revolta dels segadors els va fer acavar ben tips de nosaltres, quan van entrar a Barcelona al 1714, ja ens començaven a tenir mania, per dir- ho d´alguna manera.



 



    Aquest senyor de la perruca rossa, es deia  José Patiño, era un dels ministres més importants del regnat de Felip V, va ser superintendent de Catalunya i un dels inspiradors del decret de nova planta.


I aquesta es una de les perles que dedica al nostre poble:
Es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal.                                                                                                                                                                                                                                                                       




                                                                             
I així portem tres decadas, només cal fer un cop d´ull a aquesta  petita mostra dels sentiments que el nostre poble,  i la nostre gent, inspiren als habitants de la Península Ibèrica.
Deia Manuel Azaña que; "Una persona de mi conocimiento, asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada 50 años. (1934)

Alfonso Guerra, declarava cofoi al 2006; "Nos hemos cepillado el Estatut"

A Santiago Bernabeu li agradava Barcelona malgrat els catalans.

I aquest mateix any, Rodríguez Ibarra crida als espanyols que estiguin alertes, perquè resulta que el proces sobiranista pilotat per Artur Mas no es més que un proses colpista, amb la pretensió d´atacar el sistema per dins i destruir.lo, emulant a Hitler i Mussolini......i jo que pensava que el que voliem era marxar i resulta que volem catalanitzar les Espanyes.....en fi, que a mi també m´agrada Espanya malgrat els espanyols.

Sembla mentida que un país endiabladament nacionalista com es Espanya, denunciïn un dia si i l´altre també,els perills del nacionalisme català, que ens acusi de feixistes, ens compari amb Hitler i Mussolini, i ens presenti com un perill  pels espanyols i pels pobres catalans que tenim atemorits i no gosen parlar per por a les nostres represàlies.

POR CIERTO SEÑORES MIOS, QUE SI, QUE VIVA ESPAÑA, ...................QUE VIVA Y QUE DEJE VIVIR . Y a la mayoria silenciosa, que tanto les preocupa," mire ustezzz" con un referendum, conoceremos su opinión, i si es ilegal, pues se legaliza, i si es anticonstitucional, pues se cambia la constitución. Zapatero y Rajoy la modificaron sin pedir permiso a los Españoles así que no se me escandalice nadie.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  Desprès de tres dies redactant aquesta entrada, veig que o tallo o serà interminable. Amb tot el que s´està dient aquest dies posteriors a la diada, segur que m´entrarà un desig irrefrenable de tornar a posar-mi, pro serà un altre dia. Apa siau!!

Be, m´han fet arribar aquest vídeo  un resum de les repressions que van patir els catalans, quan el exercit borbònic va entrar a Barcelona, podeu comprovar ho, després busqueu al diccionari la paraula Genocidi i digueu-me si anomenar-lo així seria fer un gra massa, gracies.

Començo a pensar que aquesta entrada no tindrà mai un final, dia si, i dia també, necessito afegir alguna cosa, doncs apa!, mentre hi hagi espai afegirem....

Pel que fa al comentari que he escrit, en referència al vídeo de l´endemà del 11 de setembre de 1714, he de dir que, a casa em senyalen sempre que tinc tendència a deixar-me dur per la passió, amb el risc de perdre la perspectiva, tenen raó, quan vaig veure el vídeo, ja estava una mica enfurismada amb algunes declaracions vingudes de les espanyes que no repetiré, per tal de mantenir la calma.......  Vaig escriure el comentari en negreta, però em podeu creure quan os dic que gairebé faig saltar les lletres del meu teclat, per la fúria amb la que les clicava. Això no està be, no vull que la visceralitat s´apoderi del meu cenyí, i que no em deixi veure més enllà de l´estelada. Jo també somnio amb un mon sense fronteres, però sense renunciar a la nostre historia la nostre dignitat ni la nostre llengua, tenim una identitat pròpia, que ens neguen per sistema, des del país que, amb el seu comportament, només fa que confirmar que hi pertanyem per força. No censuraré les meves paraules anteriors perquè no he canviat d´opinió, però soc conscient de que tot plegat tenia un context que hauria d´haver tingut en compte. I per damunt de tot, no ho esborraré perquè, com deia Shakespeare:

Per acabar, (almenys per avui), els nostres nens no estan adoctrinats, estan aprenent que es pot estimar i defensar la nostre terra amb alegria, esperança i sense odi, espanyolitzar-los com han aprovat per llei a Espanya, si que es adoctrinar-los a més de robar-lis la seva historia.