16 de set. 2015

ESPAI CEDIT AL MEU PARE,QUE VOL DIR LA SEVA SOBRE EL PROCES

El meu pare no te ni perfils ni comptes a les xarxes socials, m´ha demanat que  publiqui les seves reflexions  a les meves, i aquí ho teniu.




                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 
                       COMENTARIOS PERSONALES SOBRE EL LLAMADO PROCESO CATALAN

A mi entender, se están diciendo cosas sobre el posible proceso de independencia sin matizar completamente la veracidad ni consecuencias de lo que se afirma, intentare decirlas y lo que pienso sobre ellas.

                                1º  Se esta dividiendo a la sociedad catalana.
                               2º  Es el President Mas el que impone la independencia en Catalunya.
                                3º  La independencia de Cataluña significa la salida de Europa.
                                4º  España impedirá con todas las armas legales a su alcance para evitarlo.
                               5º  Catalunya nunca ha sido una Nación.
                               6º  La Constitución Española no lo permite.

                Con relación al punto uno, pienso que no deja de ser una verdad a medias, entiendo que todas las sociedades de una forma u otra siempre están “divididas” a grandes rasgos, unos son de izquierdas y otros de derechas, y dentro de estos “grupos” también se dividen entre diversas opciones políticas, en el caso catalán, y también a grandes rasgos, unos quieren la independencia y otros no, y también dentro de estos grupos, hay diferentes opciones.

                2º Sobre este punto creo que la gran mayoría de los futuros votantes,  sabe que el Sr Mas, se ha visto superado por la sociedad catalana, y poco a poco se ha declarado independentista, el sabrá los motivos que le han impulsado a este cambio, unos opinan que es para intentar tapar los casos de corrupción, otros por el declive de su partido, otros para salvar su carrera política, otros que de esta forma deja fuera del debate político sus apoyos a la Reforma Laboral y a sus políticas de austeridad, hay que tener en cuenta de que muchos de los partidos que en principio están en su lista, no ven con buenos ojos en que vuelva a ser President, y también muchos posibles votantes por la independencia votaran otra opción por este motivo, y acaso pueden llegar a abstenerse por esta causa.

                3º  Dentro de todas las norma Europeas, no existe ninguna que sea clara en este aspecto, quizás porque en ningún momento pensaron que esto podría suceder, en este asunto y en mi opinión hay que saber que a pesar de que no nos guste por ser “anti democrático” es que el tema económico tiene un inmenso poder sobre los Estados y que estos se preocuparan sobre todo en lo que hay que hacer con la deuda Española en caso de secesión, en esta premisa, entiendo que presionaran al Gobierno de España para que negocie, por una razón muy simple, en primer lugar porque toda la deuda esta garantizada por España, y si Catalunya se independiza no es titular de dicha deuda, y que el peso de la deuda para España si ahora representa prácticamente al 100% del P.I.P luego seria quizás al 120%  y le pasaría posiblemente lo que a Grecia, por lo tanto, si quieren que Catalunya se comprometiera con una parte de la deuda, tiene que ser necesariamente a través de una negociación, también Europa sabe que si Catalunya es independiente seria un contribuyente NETO lo que significa aportar mas de lo que recibe, lógicamente en esta negociación Catalunya pondrá como condición el ser aceptada como miembro de la Comunidad Europea, y por lo tanto España no se opondrá a su ingreso, todo esto puede ser “discutible” en este momento, pero son temas a reflexionar.

                4º En este apartado hay mucho a reflexionar, en mi modesta opinión, al Estado Español solo le quedan dos caminos, una represión política a través de los juzgados  enviando a prisión a los secesionistas, por cierto a cuantos, a todos los que apoyan a la secesión, solo al Sr Mas, solo a los cabecillas de los partidos que apoyan la independencia, con todas las consecuencias políticas y de una posible intervención de Europa, por las posibles consecuencias de dicha actuación y el probable conflicto en Catalunya, o la intervención militar, lo que se entiende como enviar los tanques, intervención tan poco democrática que posiblemente y con mas motivos haga que la Unión Europea, por este y por los motivos antes apuntados en el punto 3 intervenga en este proceso, aunque solo sea para proteger sus intereses económicos.

                5º Si nos atendemos a los criterios actuales, posiblemente tengan razón los que dicen que Catalunya NUNCA ha sido una Nación, pero hay que tener en cuenta que desde siempre Catalunya ha formado parte, primero de la Corona de Aragón y luego con la unificación de los Reyes Católicos  a España, pero siempre siempre, con sus propios gobiernos e instituciones políticas, lo que podríamos decir “juntos pero no revueltos” instituciones y gobiernos que siempre ha reivindicado después de ser abolidas por Felipe V al perder una guerra que trajo consecuencias a Catalunya con el decreto de Nueva Planta, y para España, ya que tuvo que ceder a Inglaterra y al archiduque Carlos, importantes posesiones territoriales y Felipe V tuvo que renunciar al trono Frances al ser una exigencia Inglesa para firmar la paz, dejando desasistida a Catalunya que no le dejaron asistir a dichas negociaciones. Tengo que hacer notar también que estas aspiraciones catalanas ya estaban latentes mucho ante de ahora, recordar que ya hubo una declaración de independencia que fue reprimida, y la posición de la Generalitat durante nuestra guerra.

                6º Naturalmente que esta Constitución no permite la Secesión ni la nuestra y pienso que en ninguna parte del mundo lo permita en las suyas, es lógico, permitirlo en una constitución es como un permiso y aceptación a que una parte de un país pueda marchar del mismo, pero quiero recordar que nuestra Constitución fue redactada en una época muy convulsa, que muchas cosas no se podían hacer porque ( y en aquellos tiempos ya se decía) vivíamos en una Democracia Vigilada, que el partido Popular de entonces ya voto en contra de la misma y que pervivían muchos elementos franquistas, lo que a mi entender y en la época actual es una Constitución ya superada que debería revisarse de punta a rabo.
                Todo ello no deja de ser una opinión muy personal que me gustaría que fuese tenida en cuenta por todos los que sienten interés en los próximos comicios, pienso que es lógico que muchos piensen que no quieren elegir entre España y Catalunya, que muchos sienten un gran arraigo hacia España, y otros que a pesar de querer la independencia, sienten en el fondo una cierta digamos melancolía también, pero la idea es que pase lo que pase, no se quiere la ruptura total, ya que tanto el idioma y la cultura española seguirá siendo también parte nuestra, porque así lo sienten muchos.

He pedido a mi hija  que ponga estas elucubraciones en un medio que pueda ser leído por mas personas, y agradezco a las que  lo han hecho  su paciencia, tampoco pretendo tener toda la razón, y como la memoria es flaca y no he consultado ningunos escritos históricos, puede que haya cometido alguna imperfección, si es así pido disculpas.

2 de maig 2014

FARTA JA D´ESTAR FARTA

Em diuen Nacionalista, secessionista, separatista, nazi, il·lusa, crispadora i m´acusen de fanfarrona, terrorista, que te acollonits als meus conciutadans que volen mantenir la nacionalitat espanyola, parlar castellà, o simplement no pensen com jo.

Ho fan tots els dies, amb més o menys virulència, depenent de la ideologia del mitja de comunicació que s´hi posi.  I no puc dir que sempre vingui de la resta d´Espanya, cada cop s´apunten més polítics i mitjans catalans, a la campanya que oscil·la entre  el paternalisme i la difamació.

Sembla que a més odio a Espanya la seva llengua, historia cultura i tradició. La meva opció independentista te més a veure amb el menyspreu i rebuig a tot el que olori a espanyol, que no pas amb la convicció de que es el millor per la meva terra i la meva gent.











I la meva perversió, arriba a limits extrems, perquè, segons diuen, vull interferir en l´educació dels meus fills,manipular les seves ments, programar-los per convertir-los a la meva causa.










                                                         
 Soc responsable de la destrucció de les relacions familiars, ja que el meu independentisme intolerant, passa per damunt de tot, peti qui peti..............quins nadals més trists es passaran a Catalunya aquest any.
Soc incitadora de la violència, l´estelada es una provocació i una falta de respecte als espanyols, vaja que Espanya es trenca per culpa meva.

Estic tipa.......molt tipa.
Tinc tot el dret i l´obligació de procurar pels meus fills un futur millor, l´independència de Catalunya no es una fita, es un principi, no serà fàcil, però val la pena, no es tracta de que el projecte de Espanya no
m´agradi, es que sospito que el govern espanyol no en te cap de projecte.
 La seva estratègia desestabilizadora,  ofega sistemàticament les institucions catalanes.
 Volem adoptar un model polític, econòmic i social d´acord amb les nostres necessitats, ser més productius i menys especulatius, sense dependre de decisions arbitraries de Madrid, que limitin la capacitat d´expansió dels nostres ports, aeroports i la alta velocitat ferroviària de mercaderies.
Necessitem desfer-nos d´aquest llastra per competir, en igualtat de condicions, generant oportunitats de negoci d´incalculable potencial.
Vull que els meus fills estudiïn en la seva llengua, i que la prioritat del ensenyament sigui que aprenguin a pensar per si mateixos, que a escola els proporcionin les eines necessàries perquè de grans, res o ningú els prengui el dret de ser lliures de pensament.
Vull un país construït pels ciutadans pels ciutadans, amb la separació dels poders del Estat, i un regim democràtic que no puguin segrestar ni partits polítics ni mercats financers.
Ja se que això no arribarà amb la independència, pro mai ho podrem
 construir si no sortim d´Espanya.

La constitució espanyola de 1978 ha perpetuat les institucions sorgides d´un regim totalitari. I desprès de gairebé 40 anys el poble espanyol pateix una escandalosa manca de qualitat democràtica del estat, i poques possibilitats de recuperar la sobirania, que els pertany, i que els hi han arrabassat.
El bloc d´Albert Pont, President del Cercle Català de Negocis, m´ha estat molt útil per reforçar els meus arguments, i m´ha proporcionat força informació i un munt de coses per reflexionar, el recomano als que pateixen per la situació econòmica en la que ens trobarem, en cas de aconseguir la independència.
Finalment, crec que si es cert que els que volen continuar a Espanya no ho diuen, no es perquè ens tinguin por a nosaltres, potser estan avergonyits per els arguments i les estratègies grolleres i falses dels seus representants, per episodis tan patètics com la utilització política que Navarro a provat de fer amb la seva agressió, o la comparació del procés amb el nazisme, que ja ha provocat la reacció dels supervivents de Mauthausen, que conviden a Loquillo i la senyora Cospedal a visitar el camp, a veure si s´entenen del que significa la paraula Nazi. Els vots que aconsegueixen a la resta d´Espanya amb aquesta actitud, els impedeix veure,la sensació d´abandonament que provoquen als unionistes catalans.





16 d’abr. 2014

Quan convè seguem cadenes.

10/07/2010  Manifestació  multitudinària a Catalunya sota el lema SOM UNA NACIÓ NOSALTRES DECIDIM

                                         FETS:

-Fins el 1714 Catalunya esta vinculada a una unió dinàstica amb la Corona d´Aragó.Malgrat que això fa que estigui implicada amb els fets històrics, de la resta de paisos hispànics del regne aragonès, el caràcter confederal de la seva estructura política, fa que la historia catalana, mostri certes diferencies respecte la resta del territori.
-En el transit d´un sistema feudal a un estat monàrquic, a Catalunya es va anar configurant un sistema polític que tenia com a base el pactisme, és a dir la limitació del poder reial per part de les corts on hi havia representada la noblesa el clergat i la burgesia urbana.
-Amb el matrimoni de Isabel de Castella i Ferran II d´Aragó a 1479 s´uneixen els destins dels dos regnes. Tot i que alguns historiadors espanyolistes volen veure aquí el naixement d´Espanya.Cal tenir present, que la Corona d´Aragó va mantenir totes les seves institucions fins el Decret de Nova Planta, de fet, el primer rei anomenat només de les Espanyes va ser José Bonaparte el 1808. I el primer document que parla només del regne d´Espanya es la Constitució Espanyola de 1978.


Les primeres constitucions catalanes foren promulgades en les Corts de Barcelona de 1283 i les últimes a 1705.



MÉS FETS:

-El 12 d´abril de 1931 El President  electe Francesc Macià, proclama de manera unilateral la República Catalana, a l´espera de que els altres pobles d´Espanya es constitueixin com a Repúbliques per formar la Confederació Ibèrica, cinc dies desprès es veu forçat a acceptar un pacte amb els ministres representants del govern provisional espanyol, la República Catalana es rebateja amb el nom mes ambigu de Generalitat sota la sobirania espanyola.


-El dia 6 d´octubre de 1934 el President de la Generalitat Luís Companys, torna a proclamar l´Estat Català (sense deixar de formar part de la República Espanyola) dins d´un programa insurreccional de bona part de les esquerres espanyoles contra el govern presidit per Lerroux que pretenia anomenar ministres a membres del partit proper al feixisme CEDA. Temien que s´atemptes contra els drets socials i autonòmics. El govern provisional de Companys, va ser avortat pel General Batet per ordres de l´executiu espanyol en els fets del sis d´octubre. El President i els membres del govern van ser detinguts i empresonats.


-La matinada del 15 d´octubre de 1940, desprès d´un consell de guerra sumaríssim, sense garanties i del tot il-legal, va ser afusellat el President de la Generalitat Lluís Companys. Únic President democràtic europeu assassinat. A setembre de 2008, els consols generals d´Alemanya i França, participaren en un acte de desgreuge, celebrat al Palau de la Generalitat, en representació dels seus països, assumint la responsabilitat dels seus governs, en la detenció i deportació de Companys. Cal destacar, que el govern espanyol, desprès de gairebé 40 anys de democràcia, continua rebutjant les reiterades peticions tant de personalitats com d´institucions catalanes perquè s´anul-li el judici. El Congrés dels Diputats, sempre ha votat en contra, el PSOE al-lega que la Llei de Memòria Històrica ja il.legitima el procés, i el PP no considera que els fets ocorreguts fa més de setanta anys, connectin amb les preocupacions dels espanyols del segle XXI.

En aquest enllaç podeu veure un resum dels fets, i l´evidencia de com la legalitat post franquista del Regne d´Espanya, ignora i desprecía la cultura dels drets humans i la memòria democràtica dels pobles.
https://www.youtube.com/watch?v=IwGIztKWpAo

-Aquest fets son indiscutibles, malgrat la tendència d´alguns historiadors espanyols a practicar el revisionisme. No es innocent que basin els seus arguments, amb les tesis franquistes,dedicades a adoctrinar a la població reinventant la seva historia general i especialment la que compren el temps de la Segona República, la guerra civil i la dictadura de Franco, a l´hora que minimitzen la brutal repressió, quan no la neguen o amaguen directament.Aquesta lectura ideològica de la historia, malgrat de la seva falsedat, es difícil de combatre i  dona suport als moviments involucionistes.
 _També hi ha qui parla d´un altre corrent que anomena revisionisme identitàri, (evidentment referint-se a Catalunya) i acusa als nacionalismes perifèrics, de falsificar els fets, per crear adeptes i proporcionar arguments d´afirmació d´identitat que els identifiqui amb uns origens mitificats i els facin sentir històricament reprimits.


La historia de Catalunya es la que es, i aquest només son uns quants exemples, pots pensar que he escollit els que més em convenien per reforçar la meva manera de pensar, es possible, estic en constant procés d´aprenentatge per tal d´arribar a ser una lliure pensadora, provo de trobar per mi mateixa les respostes a les preguntes que s´em plantegen, posar.ho tot en dubte, fins hi tot la pròpia objectivitat.

En quant al procés històric que vivim a Catalunya, si algun cop vaig tenir dubtes, si de tant en tant s´em plantegen de noves, el  suport per l´independència del meu país es manté  i es reafirma a cada passa.











27 de set. 2013

POLÍTICA SOCIEDAD DEMOCRACIA Y ABUSOS









Los seres humanos elegimos conscientemente vivir en sociedad,  con sus complejidades, exigencias, ventajas y riesgos, la sociedad, ha ampliado y cultivado el cerebro y el corazón de nuestra especie, el lenguaje es una creación social así como la cultura, la tradición etc... Vivir en sociedad multiplica nuestras posibilidades vitales, y la meta de toda sociedad es la felicidad común.

En su libro La inteligencia fracasada, José Antonio Marina, dedica un capitulo, muy interesante, a las sociedades inteligentes y a las estúpidas, dice que; Es el uso público de la inteligencia privada lo que aumenta el capital intelectual de una sociedad. y que; El mal gobierno puede despeñar a una sociedad por el abismo de la estupidez.
A los ciudadanos les interesa sobremanera que la ciudad disfrute de un gran capital intelectual, con la inteligencia necesaria para resolver los problemas que nos afectan a todos, que se incline hacia la resolución de conflictos a través del dialogo y la empatía y no al enfrentamiento,generosidad en lugar de mezquindad.





Las sociedades estúpidas son aquellas en las que las creencias vigentes, los modos de resolver conflictos, los sistemas de evaluación y los modos de vida, disminuyen las posibilidades del individuo para desarrollar su inteligencia privada.                                          
El gran enemigo del pueblo es la ignorancia,  le hace dependiente y es fácil de manipular.A los gobiernos Capitalistas no les interesa una educación que forme ciudadanos críticos y analíticos, porque un pueblo instruido sabe elegir a sus gobernantes.                                                                    


Tenemos la capacidad racional para aprender por nosotros mismos de un modo creativo que desarrolle nuestro espíritu crítico,analítico y autocrítico. Estimular dicha capacidad para que se desarrolle en plenitud,debería ser un objetivo prioritario en la educación de los ciudadanos.Desde la niñez facilitar el desarrollo de actitudes que, por una parte permitan la entrada de más y más información, y por la otra permitan detenerse a pensar.








Pero no parece que el desarrollo de dichas capacidades forme parte del sistema pedagógico general.
No es casual que en treinta y ocho años de democracia, el Gobierno de España haya elaborado y aprobado, (siempre sin consenso) siete reformas de la ley de educación, y aunque siempre se nos cuenta que el objetivo es luchar contra el fracaso escolar, es obvio que se trata de moldear a los ciudadanos ya de niños, de acuerdo con la ideología del gobierno de turno, y ninguno de los dos partidos que se alternan en el poder, considera que aprender a pensar por uno mismo, sea el objetivo más importante.











En España, se tiene en general muy mala opinión de la política y pésima de los individuos que la ejercen.Lo peor es que son muchos los que creen que la deshonestidad viene con el cargo y que todos los que consigan algún tipo de poder, por pequeño que sea, abusaran de el en su propio beneficio, reconozco que no les faltan razones para pensar así, solo me preocupa que de ser cierto, nos deja sin alternativas.











Decíamos que somos seres sociales, no podemos vivir aislados, pero tampoco podemos vivir de espaldas o someternos al precio que algunos Estados pretenden hacernos pagar por ello.El desprestigio de la política institucional, la deshonestidad y corrupción de quienes la ejercen, han salpicado de tal forma a la política que mientras algunos le dan la espalda por hartazgo o frustración, otros buscan alternativas de lucha social que se mantenga lo mas al margen posible de la misma.                                                                                                                                                                                                                                      





                                                                                                        El Estado es un instrumento puesto al servicio del hombre, cuando las personas que lo representan, no están a la altura de su responsabilidad, por incompetencia o por anteponer sus propios intereses a los de el conjunto de ciudadanos, comprometen su dignidad y su prestigio, ni la política ni la democracia deben asumir una culpa que no les corresponde.











                                                                                                         
 

Caramba!, esto se pone serio, necesito repasar apuntes, y quizás  no estaría de más ampliar mis conocimientos,

Veamos, Política deriva de la palabra de origen griego Politikós (Πολιτική), significa "de los ciudadanos."
La unidad estatal en Grecia era la ciudad(polis)



















Las personas que no se preocupaban de los temas concernientes a la Polis, se denominaban "idiotes" cuyo significado sería "ciudadanos privados" , caracterizados por ocuparse de sus intereses personales en exclusiva, más tarde los llamaron incultos o no conocedores de las artes.
Wikipedia define la POLÍTICA como: La rama de la moral que se ocupa de la actividad, en virtud de la cual una sociedad libre, compuesta por hombres libres, resuelve los problemas que plantea su convivencia colectiva. Es un quehacer ordenado al bien común.
Así pues, ni es una carrera, ni una profesión destinada al enriquecimiento personal.Representar a un país es un honor y una responsabilidad












Entonces........ los ciudadanos eligen de entre ellos a los que consideran más capacitados para trabajar y velar por el bien común,y las medidas que se toman, las normas que se consensúan, los proyectos que se aprueban,tienen el objetivo de lograr el crecimiento y el bien estar de los individuos a los que representan.











  Pero la responsabilidad de los ciudadanos, no se limita a acudir cada cuatro años a las urnas y someterse con resignación, a las decisiones y normas que decida el partido elegido para gobernar. Trabajan para nosotros. Vivir en un régimen democrático no tiene sentido, si dejamos en sus manos el poder, sin posibilidad de intervenir, cuando no lo ejercen para velar y mejorar el bienestar de la sociedad. O reaccionar cuando ya es tarde y se han blindado de tal modo, que a pesar de su incompetencia manifiesta, corrupción, falta de escrúpulos y perjuicio para el pueblo. Librarse de ellos, requiera un esfuerzo sobre humano.                                                                                            
                                             






































































13 de set. 2013

Via Catalana



Avui 11 de setembre de 2013, un cop més, els catalans hem fet historia., sense conflictes, sense insults sense provocacions.
Un èxit i un orgull, una jornada que amb la del any 2012 serà recordada com el primer pas cap a la independència, perquè em dit prou, em sortit al carrer , em dit que volem ser lliures, i ja ningú ens podrà detenir.
He llegit algun titular que diu que Mas amenaça al govern Espanyol, "mira que si no negocies amb mi el meu poble te la fotrà" (be les paraules no eren ven be aquestes, però ja sabeu que vull dir). Evidentment era premsa Espanyola, perquè els periodistes, que han fet una carrera i tot, ja sabien que era més adequat dir; Mas adverteix al govern Espanyol, però nooooooooooooo, els catalans indesitjables hem passat de pidolaires, ploramiques,  insolidaris, a milhomes,  amenaçadors, ves per on, quines coses......Tot i que......el senyor President de la Generalitat.......mantenint la línia que sempre a caracteritzat el seu partit, procura no decantar-se per res ni per ningú, i sense embrutar-se les mans, treure benefici del resultat, sigui el que sigui.







Home President, l´any passat ja va tenir una mica de "morru" quan va agafar una foto de la manifestació de la diada, i amb el Photoshop va enganxar la seva imatge pels cartells electorals, com si hages estat el líder el inspirador, i nosaltres li donéssim suport, i no era això President, a vostè el va sorprendre gairebé tant com al govern Espanyol el que va succeir a la diada del 2012, nosaltres fen historia, i vostè sortira a les enciclopedies,  ja diu independència sense posar se vermell ni mossegar-se la llengua. Jo entenc que un polític ha de ser diplomátic, però quan parla de la Via Catalana diu que reclamem una consulta i que reivindiquem el nostre dret a decidir, jo no he sentit ningú cridant; con, consol, con-sol-taaaa, què dèiem: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA, només independència, i de tant en tant aquella cançoneta de; "No volem ser una regió d´Espanya.........

Parlant de  les Espanyes, no se per on començar, un govern corrupte, incompetent i que no fa mes que deixar en ridícul al poble que representa, no te cap autoritat per qüestionar el nostre dret a ser lliures, la via del diàleg que ara reclamen alguns de vostès,
ja no ens serveix de res. Nosaltres ens hem passat masses anys provant-la, mentre vostès es dedicaven a ridiculitzar-nos, boicotearnos, utilitzant nos i traint nos, que ens prenen els diners, s´els reparteixen i aquí no  deixen més que les engrunes, no es mentida ni victimisme, es la puta realitat, i a sobre ens titllen d´avars i insolidaris. El que van fer amb l´Estatut es indigne i indignant, i de mentre, com sempre, els nostres polítics intentant fer-lis entendre allò que mai han volgut escoltar. Les xarxes socials farcides de descerebrats que menyspreen la nostre llengua la nostre gent i la nostre cultura, quan no amenacen directament amb posar-nos al nostre lloc a base de osties.....Apaaa!!! que ja començo a deixar-me portar per la rauxa, haure de posar-hi seny.


Que tal si recordem una miqueta la famosa historia de la reforma del Estatut? El mateix dia que es presenta a tràmit en el Congrés dels Diputats de les Espanyes, el PP  es treu de la manega un recurs de   inconstitucionalitat que el TC no te altre remei que rebutjar, dient que no es pot presentar recurs a una llei no aprovada. Llavors engegen , una campanya publicitària en contra del Estatut que presenten com una reforma encoberta, a la Constitució Espanyola, amb la pretensió de sotmetre´l a referèndum a tot l´Estat, curiosament, una possibilitat,  no contemplada ni en la Constitució ni en l´Estatut vigent.
Campanya relativament senzilla, ja que històricament, no hi ha res que uneixi tant als Espanyols, siguin de dretes o d´esquerres, com fa l´anti catalanisme. La recollida de signatures, va ser un èxit a tot l´estat. Recordeu aquella senyora grasoneta que preguntava amb més orgull que vergonya, donde hay que firmar contra los catalanes???!!!!????
Mentre tant el govern del PSOE , presenta una proposta alternativa, que amb l´excusa de garantir la constitucionalitat del tex, modificant la majoria d´articles. El temps va passant sense acords i el President del Govern Espanyol, Zapatero, amb una absoluta falta de respecte al Govern tripartit de la Generalitat i al seu President, Pasqual Maragall , convoca  a Mas que era el cap de la oposició de la Generalitat a una reunió on arriben a un pacte que deixa al pobre estatut gairebé com estava al 1979 , Finalment el sotmeten a referèndum i es aprovat amb la participació del 49% del cens electoral de Catalunya, xifra significativament baixa. Només entrar en vigor, rep set recursos d´inconstitucionalitat, i durant uns tres anys queda pendent de sentencia.
Una dotzena de diaris catalans publiquen un editorial conjunt titulat; LA DIGNITAT DE CATALUNYA.
Per denunciar que un tribunal amb diversos membres morts o amb el mandat exhaurit, no hauria de dictar sentència sobre una llei refrendada pel poble de Catalunya,
Al 2010 dicten sentencia i declaren inconstitucionals 14 articles.
Més d´un milió i mig de catalans ens manifestem a BCN sota el lema; SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.






Aquest només es un exemple, dels molts que podria fer servir, per posar en evidencia la mena de tracta que hem rebut  Catalunya i els catalans durant els 300 anys que portem formant part d´Espanya.
La nostre relació, diguem que ja va començar amb mal peu, quan Carles VI es preparava per trair Catalunya mentre negociava la pau a Utrecht, les tropes britàniques que liderava, havien ocupat durant la guerra Menorca i Gibraltar, durant les negociacions de pau , la corona de Castella,  va acceptar cedir-les a Carles a l´hora que ell es comprometia a evacuar Catalunya. Traits i sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van triar la
resistència fins la mort.Una guerra desigual que es va prolongar uns 14 mesos, fins que l´onze de setembre de 1714 iniciaren negociacions amb l´exercit Borbònic, FelipV només volia la rendició incondicional, cosa que les autoritats catalanes es negaven a acceptar. El Mariscal Duc de Bermick, avalà un document en el que es comprometia a respectar la vida i les llibertats dels habitants. Només així el 13 de setembre de 1714 i rebutjant frontalment una rendició incondicional les autoritats catalanes accepten que les tropes borbòniques entrin a Barcelona........I sabeu que?..........malgrat que la ciutat no va ser saquejada, els acords de respectar la vida i les llibertats dels defensors de Barcelona no foren respectats, es posa fi a la independència política de la Corona d´Aragó i es prohibeix l´ús del català. Diuen que sempre estem fent-nos les víctimes, i que ja es hora que oblidem aquesta historia, (quina mania te el PP amb la punyetera historia, per l´amor de Deu!). Sembla que també es convenient que oblidem els fets més miserables i els més dolorosos dels que son responsables...............................
L´únic president europeu elegit democràticament que fou assassinat pel feixisme es deia Lluís Companys i era el President de la Generalitat de Catalunya. I encara estem esperant que algun demòcrata de tota la vida de les Espanyes, demani perdó i condemni els fets.

Hi ha victòries que malgrat guanyar-les  ens fan perdedors.
Els Catalans varem perdre la llibertat, l´autogovern i es va prohibir que parlèssim en la nostre llengua, alguns els fa gràcia que celebrem la diada de Catalunya l´onze de setembre, diuen que commemorem una derrota. Però nosaltres sabem que no es això, recordem la lluita i la resistència dels nostres avantpassats, davant un exercit que els superava en tots els sentits.Les Tropes Borbòniques tenien el triomf  assegurat abans de començar, pro els hi va costar molt car. Una victorià sense gloria i uns vençuts heroics. Si la revolta dels segadors els va fer acavar ben tips de nosaltres, quan van entrar a Barcelona al 1714, ja ens començaven a tenir mania, per dir- ho d´alguna manera.



 



    Aquest senyor de la perruca rossa, es deia  José Patiño, era un dels ministres més importants del regnat de Felip V, va ser superintendent de Catalunya i un dels inspiradors del decret de nova planta.


I aquesta es una de les perles que dedica al nostre poble:
Es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal.                                                                                                                                                                                                                                                                       




                                                                             
I així portem tres decadas, només cal fer un cop d´ull a aquesta  petita mostra dels sentiments que el nostre poble,  i la nostre gent, inspiren als habitants de la Península Ibèrica.
Deia Manuel Azaña que; "Una persona de mi conocimiento, asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada 50 años. (1934)

Alfonso Guerra, declarava cofoi al 2006; "Nos hemos cepillado el Estatut"

A Santiago Bernabeu li agradava Barcelona malgrat els catalans.

I aquest mateix any, Rodríguez Ibarra crida als espanyols que estiguin alertes, perquè resulta que el proces sobiranista pilotat per Artur Mas no es més que un proses colpista, amb la pretensió d´atacar el sistema per dins i destruir.lo, emulant a Hitler i Mussolini......i jo que pensava que el que voliem era marxar i resulta que volem catalanitzar les Espanyes.....en fi, que a mi també m´agrada Espanya malgrat els espanyols.
Sembla mentida que un país endiabladament nacionalista com es Espanya, denunciïn un dia si i l´altre també,els perills del nacionalisme català, que ens acusi de feixistes, ens compari amb Hitler i Mussolini, i ens presenti com un perill  pels espanyols i pels pobres catalans que tenim atemorits i no gosen parlar per por a les nostres represàlies.

POR CIERTO SEÑORES MIOS, QUE SI, QUE VIVA ESPAÑA, ...................QUE VIVA Y QUE DEJE VIVIR . Y a la mayoria silenciosa, que tanto les preocupa," mire ustezzz" con un referendum, conoceremos su opinión, i si es ilegal, pues se legaliza, i si es anticonstitucional, pues se cambia la constitución. Zapatero y Rajoy la modificaron sin pedir permiso a los Españoles así que no se me escandalice nadie.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  Desprès de tres dies redactant aquesta entrada, veig que o tallo o serà interminable. Amb tot el que s´està dient aquest dies posteriors a la diada, segur que m´entrarà un desig irrefrenable de tornar a posar-mi, pro serà un altre dia. Apa siau!!

Be, m´han fet arribar aquest vídeo  un resum de les repressions que van patir els catalans, quan el exercit borbònic va entrar a Barcelona, podeu comprovar ho, després busqueu al diccionari la paraula Genocidi i digueu-me si anomenar-lo així seria fer un gra massa, gracies.




Començo a pensar que aquesta entrada no tindrà mai un final, dia si, i dia també, necessito afegir alguna cosa, doncs apa!, mentre hi hagi espai afegirem....

Pel que fa al comentari que he escrit, en referència al vídeo de l´endemà del 11 de setembre de 1714, he de dir que, a casa em senyalen sempre que tinc tendència a deixar-me dur per la passió, amb el risc de perdre la perspectiva, tenen raó, quan vaig veure el vídeo, ja estava una mica enfurismada amb algunes declaracions vingudes de les espanyes que no repetiré, per tal de mantenir la calma.......  Vaig escriure el comentari en negreta, però em podeu creure quan os dic que gairebé faig saltar les lletres del meu teclat, per la fúria amb la que les clicava. Això no està be, no vull que la visceralitat s´apoderi del meu cenyí, i que no em deixi veure més enllà de l´estelada. Jo també somnio amb un mon sense fronteres, però sense renunciar a la nostre historia la nostre dignitat ni la nostre llengua, tenim una identitat pròpia, que ens neguen per sistema, des del país que, amb el seu comportament, només fa que confirmar que hi pertanyem per força. No censuraré les meves paraules anteriors perquè no he canviat d´opinió, però soc conscient de que tot plegat tenia un context que hauria d´haver tingut en compte. I per damunt de tot, no ho esborraré perquè, com deia Shakespeare:





Per acabar, (almenys per avui), els nostres nens no estan adoctrinats, estan aprenent que es pot estimar i defensar la nostre terra amb alegria, esperança i sense odi, espanyolitzar-los com han aprovat per llei a Espanya, si que es adoctrinar-los a més de robar-lis la seva historia.

4 de jul. 2013

La veritat de les mentides.

Començaré l´entrada amb unes paraules de May Kasahara, personatge de Murakami a la novel.la Crónica de l´ocell que dóna corda al món.

SÓC MOLT PERFECCIONISTA. JA HO DIUEN, OI?
PER ENGANYAR ALS ALTRES, T´HAS D´ENGANYAR PRIMER A TU MATEIX.

En el meu cas, les coses son força diferents, l´engany no forma part de la meva personalitat, de fet, no acostumo a dir mentides, i em podeu creure quan os dic que no ho considero una virtut, al menys pel que a mi respecta,  diria que es un problema.
Estic incapacitada per dir mentides grans o petites, per dir mentides piatoses o carregades de mala intenció, per jugar al mentider o al póquer perque no se farol.legar.
No puc anar a comprar roba amb amigues perquè si em demanen opinió i no m´agrada la fila que fan, em poso a suar o dic tonteries, o frases fetes que no enganyen a ningú.
Guardar secrets em resulta molt difícil, o els faig públics en el moment i el lloc menys adequat, o em poso a quequejar davant una pregunta directa de algú implicat en el cas.
El meu llenguatge corporal es tan evident que parla tot sol quan jo callo.
Per tot plegat, estareu d´acord amb mi quan dic que, en el meu cas, la sinceritat es la postura més Intel-ligent que puc prendre i que no te res a veure amb la bondad o la virtut.
Jo no vull ser una mentidera patológica, ni aprendre a mentir quan no hi ha que fer-ho, pro no cal dir sempre la veritat, i de vegades es divertit guarnir-la  amb una mica d´imaginació que no fa mal a ningú, i guanyar una partida de póquer amb cartes dolentes  i un bon farol, no es cap delicte, es part del joc, no hauria de ser tan complicat. segurament la meva actitud davant la mentida te una explicació, pro mai m´he parat a buscar-la.

Pel que fa a engañar-se a un mateix, ja he pensat que seria de gran ajuda, perquè si jo m´ho crec no ho considero una mentida, i en aquest cas, no em delato. Pro queda del tot descartat, i si coneguesiu la meva veueta interior ja coneixerieu els motius.

Però de la meva veu interior ja parlarem un altre dia.............

2 de jul. 2013

Al final d´aquest viatge



Canço de Cesk Freixas.

Hem arribat al final d´aquest viatge,absent, però capaç; m´assec en la runa que deixen les mirades.
M´aproparé als cossos nus marcats per la metralla del silenci, que acompaña l´agonia innecessària.
Ja no queden al cel més llunes d´abril, esperarem el temps,  si cal,  per fer més feble aquest verí.
No creuré en res més que no sigui en el que veig, no hi ha hagut derrota que hagi vençut  eternament.
Sembla buida la vida sense el soroll de la rutina,
tot allò que acaba, empeny de nou un altre món.
Les nits s´encenen al nostre pas, hi ha tantes lluites que encara hem de guanyar.
A quina mà m´he d´agafar per caminar junts el demà?
A quina mà t´agafaràs per arribar molt més enllà?



AL FINAL DE ESTE VIAJE

Hemos llegado al final de este viaje, ausente pero capaz, me siento en las ruinas que dejan las miradas.
Me acercaré a los cuerpos desnudos, marcados por la metralla del silencio, que acompaña la agonía innecesaria.
Ya no quedan más lunas de abril en el cielo, esperaremos el tiempo que sea necesario para que se debilite este veneno.
Solo voy a creer en lo que vea, no existe derrota capaz de vencer eternamente.
La vida parece vacía sin el sonido de la rutina. Todo lo que termina empuja a un nuevo mundo.
Las noches se encienden a nuestro paso, quedan tantas batallas por ganar.....
Que mano agarro para caminar juntos el mañana?
Que mano agarraras para llegar mucho más lejos?





ESPERO QUE LAS BATALLAS QUE ME QUEDAN POR GANAR, NO ME CONDUZCAN A UNA AGONIA INNECESARIA.











innecesaria.
Ya  

ESPAI CEDIT AL MEU PARE,QUE VOL DIR LA SEVA SOBRE EL PROCES

El meu pare no te ni perfils ni comptes a les xarxes socials, m´ha demanat que  publiqui les seves reflexions  a les meves, i aquí ho teniu....